Faves Tendres (Baya Baye & Viktor Pizza)

Baya Baye estrena el seu primer àlbum acompanyat de Viktor Pizza en una col·laboració amb dues cares (i mitja)

“La meva influència era (…) l’underground de Madrid, Jarfaiter, Foyone, gent d’aquesta (…) el rap en català que havia escoltat no m’agradava gens, sempre era molt perroflauta i happyflower. O molt de tirar-se-les de negre de Brooklyn”. Quatre anys han passat des d’aquestes declaracions de Baya Baye; sis des de la seva irrupció decisiva amb Calers i verí, una mixtape violenta que no presumia de drill ni de tututututu, sinó de frontals i garrotades mig en català montgatí mig en castellà madrileny. Baya Baye bevia dels qui havien passat l’adolescència o la primera joventut escoltant el so brut i gèlid de la capital de l’Estat, dominada pel boom-bap, els rapejos agressius personals, els one shot, la vida antisistema (i antiindústria), les maquetes sense mesclar, els grafitis barroers, Hijos Bastardos, codis i street cred. Era fill de col·laborar tan sols amb gent de l’entorn i utilitzar el codi postal com a reclam; hereu d’una part de la cultura que considerava que l’essència (una essència que ningú sabia explicar ben bé) s’estava perdent, i que donava l’esquena a l’escena trap tot apropiant-se del rap dels 90s i 2000s per narrar misèries quotidianes amb la màxima de Chaman: “hermano ni ésto es Brooklyn ni tú eres Christopher Wallace”.

Amb aquest pòsit, Baya Baye va començar a rapejar en castellà i, posteriorment, també en català. No era el primer que apostava per combinar fluidament les dues llengües sobre ritmes clàssics plens de rimes enrabiades. En una generació anterior ja hi havia el precedent exitós d’Herida Abierta.* Tot i tot, el rapper montgatí sí que esdevenia pioner a l’hora d’adaptar la subcultura de l’underground madrileny dels 2010s per imprimir-li una identitat pròpia amb nous horitzons, tant sonors com estètics. La seva aposta implicava introduir-hi el so de Tego Calderón i 50Cent; així com la invenció del “Macarrisme Català”, una etiqueta que es consolidaria ràpidament en l’imaginari col·lectiu.**

Videoclip de “Som-hi nen” dirigit per Fontich. En aquest tema Baya Baye i Viktor Pizza versionen el “Many men” de 50Cent.

“Macarrisme Català” apareixia amb força per amplificar tot el que ja era Calers i verí. En poc temps, el concepte esdevenia omnipresent en els senzills de Baya Baye, en la mixtape *Sauló i en l’EP [RKaT](https://medium.com/@atotdrap/els-meus-treballs-preferits-del-2024-i-especial-eps-e36bd4bdc999). Ambdós treballs contenien el millor dels singles que havia publicat: deliveries ganosos, identitat innegociable, ràbia incontrolada, beats trepidants amb ritmes i samples innovadors, col·laboracions amb productors puntals, zero filtres, autenticitat i un estil de rapeig gravitatori. També el pitjor: lletres hiperdependents de punch lines que no sempre impactaven, poca cohesió, instrumentals amb moltes divergències sonores (així com qualitatives) i falta de concreció conceptual més enllà de la catalanitat arrauxada. Evidentment, polir aquests aspectes no era qüestió de renunciar a l’univers únic creat; al contrari, era qüestió de donar-li una direcció encertada. Aquest redreçament és, en part, Faves Tendres* amb Viktor Pizza.

Abans de començar amb el disc, però, s’ha de remarcar que la miscel·lània d’influències de Baya Baye no és la mateixa que la de Viktor Pizza. Viktor Pizza és el productor més dotat de la història del rap en català i, com el rapper montgatí, això es deu a la singularitat i la magnitud de la seva proposta artística. A partir d’aquí, les diferències comencen, accentuades des del principi. Mentre Baya Baye s’iniciava en la música compaginant-la amb la jornada a la vinya, Patxi Vazili ja era una eminència amb més de deu anys de trajectòria i treballs tan destacables com Variacions en fu-remoll de la 5a Simfonia inedita de Roger Linn (2014) o Lup Sherpa (2017). El seu so s’havia cultivat en camps abstractes arrelats als descendents musicals de J Dilla i Madlib, com per exemple Knxwledge (per tant, bastant més a prop de Brooklyn que de Madrid). Prova d’això, aquest 2025, també han estat les instrumentals esbossades en els treballs *Les abelles canten però els pàjarus encara canten i Trifulca crepuscular a la Rodalera* amb Extraño Weys i El Noi de Tona respectivament. Faves Tendres, com podeu imaginar, és una altra cosa. També, en part.

La primera col·laboració entre Baya Baye i Viktor Pizza, “Destraler”. Videoclip dirigit per Fontich.

El disc amb Baya Baye s’impregna del Pizza abstracte que, tot i que present en alguns talls, no es desplega com de costum. Per una banda, això és normal i, fins i tot, profitós. Alchemist tampoc produeix igual per a Earl Sweatshirt que per a Mobb Deep. Ara bé, la seva presència és inconfusible en els treballs amb l’un i l’altre. Els discos col·laboratius permeten als artistes endinsar-se en altres arestes, explorar sonoritats sense pensar solament en si mateixos, i sorprendre el públic amb resultats nous en comparació amb el seu catàleg anterior. El problema sorgeix quan la proposta d’un és eclipsada per la de l’altre; cosa que succeeix quan la pàtina mudadissa amb què *Viktor Pizza processa samples *de Nova Cançó*** i música de cobla es dissipa entre patrons rítmics gràvids*. En aquests fragments, les bateries són notables en el que pretenen, però una mica simples, seques, sense chopejos imaginatius. Ocasionalment, sembla com si Baya Baye i Viktor Pizza estiguessin intentant trobar l’equilibri mútuament, i s’imposés clarament el to del rapper *montgatí.

El paroxisme d’això és “Catalanokinkis”, amb Las Ninyas del Corro. La cançó és encetada amb una mostra vocal amb sabor a Nova Cançó que ràpidament topa amb una percussió agressiva d’un boom bap molt similar al d’Onna Bugeisha (2021) amb Esse Delgado. Laüra Bonsai** i Felinna Vallejo, combinant català i castellà com Baya Baye, rapegen en la línia de sempre sobre perdre els “papers amb tres Dauras” (“When’s the last time you heard a funky celiac?”), terrorisme d’estat, perifèria i ACAB; narratives que encaixen perfectament amb les mogudes de Baya Baye que, a més, té versos tan inspirats com “estan buscant un mig como Kimmich”. “Catalanokinkis” és sinònim de “Macarrisme Català”*. Tot i tot, el tema sona massa Spanish rap*. Els matisos introduïts per Viktor Pizza es dilueixen en la percussió; una fórmula que es repeteix a “Pataners”. També parcialment a “Tabalot”, amb un resultat diferent.

“Tabalot” conté un groove molt més àvid gràcies al baix tens i les mostres vocals intercalades. L’estilàs enganyosament calmat de L’Oncle acompanya aquesta musicalitat amb escreix. Com una tempesta calmada, L’Oncle escup frases punxants amb el ganivet entre dents. Algunes destaquen per la seva veracitat, com “llevo dejándolo más tiempo del que disfruté”, i d’altres per la intel·ligència per relacionar conceptes: “ellos cara al sol/ jo cara al vent”. El contrapunt a l’enfurismat Baya Baye enriqueix el disc; de la mateixa manera que els skits “Faves (intro)” i “Paquita Speech”. Els interludis, infinitament millor esculpits que els àudios de WhatsApp de Sauló, permeten a Viktor Pizza recuperar tons més jazzy i introspectius que, posteriorment, es palesen poderosament en talls com “Victor, relaxa’t”, “Matiners” i, especialment, “+ penjat que un fuet”.

Una setmana després de la publicació de l’àlbum, Baya Baye va presentar “Hustle Hard” a La Sotana.

En aquests temes és Baya Baye qui s’acobla més al so abstracte de Viktor Pizza; i el resultat és gairebé immillorable. Les textures sonores a volums intermitents proliferen en totes direccions, mentre la percussió sincopada i l’originalitat a l’hora de samplejar música de cobla refinen els rapejos de Baya Baye, qui no perd ni un gram de mala llet ni d’identitat. Al contrari. A més, el registre dels beats l’afavoreix perquè pugui parlar de calmar-se amb més clarividència. La narrativa és explorada amb insistència i s’afegeix a la ja tradicional ràbia, concentrada constantment contra l’establishment musical de Catalunya, les desigualtats, l’Estat espanyol, els catalans acomplexats i, en definitiva, tots aquells que no són germans. Tal com rapeja a “Flames” sobre un loop pertorbador de piano, coronat per un degoteig d’aigüera que pretén apaivagar el foc intern, “només tenim germans o enemics”.

La resta del disc, com l’esmentada “Flames”, “Pardo cats”, amb L’Oncle, “Tutto Passa” i “Hustle hard”, manté un nivell similar. Fins i tot, en algun cas com “Hustle Hard”, encara millor. Aquests talls aconsegueixen sonar com una síntesi equilibrada que reuneix el Baya Baye més clàssic amb un Viktor Pizza que cedeix, però que es fa notar omnipresentment a través de la inesgotable percussió jazzy acompassada pels samples de sardanes i les vocals introspectives. Així mateix, és en aquest punt mitjà on Baya Baye té la pallaresa més afilada, i arriba a cotes d’escriptura que es mantenen a un nivell altíssim. Tant en la creativitat conceptual (“em diuen Baye, tira, tira, que ets la fi del noucentisme/ i vaig haver de buscar què collons era el noucentisme”) com en les rhyme schemes internes. Baya Baye sona “més xuleta i amb més ganes” que mai.

En conclusió, Faves Tendres és el disc que Baya Baye necessitava per consolidar-se definitivament com a un dels rappers més talentosos del rap en català. Era la seva única assignatura pendent. També és el seu millor treball amb diferència. Les contradiccions entre el Baya Baye que s’intenta centrar i la vida que no pot eludir al seu poble s’expliciten formidablement, mentre els punts forts dels anteriors projectes i, especialment, l’esmentada catalanitat arrauxada, tenen una cohesió inèdita. Tant en l’aspecte líric i sonor, lligat per les mostres de sardanes i Nova Cançó, com en la direcció del seu univers, que adopta una forma cada cop més autoconscient. També conscient. A Faves Tendres no hi ha frases que proclamin que “està caient alumini/ el cel es mou” (Just a la fusta)***, l’odi és canalitzat amb la mateixa ràbia i més punteria. D’altra banda, les habilitats de Baya Baye per rapejar sobre una gamma àmplia d’instrumentals s’incrementen. En els talls en què Viktor Pizza s’apropa al seu vessant més jazz rap abstracte, el montgatí incorpora nous ventalls de possibilitats a continuar explorant en els pròxims treballs. La combinació és ideal, i els esplèndids beats, quan s’allunyen del boom bap sec, sintonitzen les constal·lacions Pizza amb l’univers del Macarrisme Català a la perfecció. Tant de bo no sigui l’última col·laboració de Baya Baye i Viktor Pizza. El nexe hi és; i de forma molt clara: “mori la indústria/ i amunt el macarrisme**”.

[embed]

A banda de rapejar versos com “Catalunya serà underground no suau com Sau”, Herida Abierta omplia les cançons de frases de mala vida. En el seu cas, però, els deliveries *eren més Wu-Tang Clan, mentre Oka Miles produïa pensant més en Blu i la nova escena jazz rap que feia anys que emergia als Estats Units que en Madrid.

*L’article d’El Núvol dona un molt bon context sociocultural i polític del sorgiment de Baya Baye, tot i que peca de sobreintel·lectualitzar una mica el seu impacte (l’article mateix ho diu) i d’afirmar coses com, per exemple, que els artistes no parlen amb claredat. Això no és el cas del rap, on fa temps que se li tira beef al mainstream de la música en català. Hi ha infinits casos, d’11 de gala (Poor Tràmit & Deps Music) fins a 1GDC* (1Glop & Winxo: “fuck als Figa Flawas/ fuck als Tyets/ en el puto cul teniu un cràter”).

**Si us interessa la relació entre la Nova Cançó i el rap en català, podeu surfejar Sampling Seixantisme. Com diria Rap és 1 Peix: el nostre soul*. En aquest sentit, també s’ha de destacar l’aportació d’Òscar Dalmau, màxim expert en la matèria que, a més, va posar la seva col·lecció de vinils a disposició de Viktor Pizza. Sense aquesta aportació, el disc hauria sonat molt diferent.

***No és el primer tema publicat de Laüra Bonsai en català. [Zip Chambers I](https://www.youtube.com/watch?v=nXCKA3Ynqps)* (amb Lins EFX i S Blanco).

*****Cosa que si no es fa hiperconscientment sol quedar matussera. Tot i tot, també és una narrativa bastant hip-hop. De Pete Rock amb les vacunes durant la covid fins a Prodigy amb els microxips (segons la seva autobiografia, el primer que va anar a comprovar quan va néixer el seu fill va ser que no li n’haguessin posat un). El rap té un lligam amb les conspiracions, en gran part, a causa del racisme que pateix la població afroamericana en els Estats Units.