Saramago i les intermitències de la mort

Els que hem tingut el plaer d’haver llegit uns quants llibres de Saramago, coneixem les peculiaritats de la seva manera d’escriure.

Pot semblar, quan obres una de les pàgines dels seus llibres, que et caurà a sobre tota la lletrada que s’hi amuntega, però només cal endinsar-se en unes quantes paraules de l’escriptura, per quedar atrapat en la seva història.

Les delicioses faules de Saramago s’escriuen amb pocs punts, amb diàlegs sense guionets i amb un narrador que està tan sorprès d’explicar-te el que hi ha, com tu de llegir-ho. El mestre s’ho pot permetre. Entrellaça amb la seva màgia les descripcions dels fets amb els comentaris dels personatges, i tot queda rodó. El caos que pot semblar la pàgina d’un llibre seu oberta a l’atzar, agafa sentit de cop quan t’endinses en la lectura.

Les intermitències de la mort és un llibre bonic, a pesar de la seva protagonista, la mort amb minúscules. És la nostra mort, no pas la Mort universal que tot ho destruirà el dia del judici final. És la que s’encarrega de posar fi al camí de cada ésser humà quan li toca, perquè ella té constància de que li toca, per alguna cosa els seus arxius estan plens de noms i dates que ho certifiquen.

Tot i així, la mort, que ens coneix tant i que ho sap tot perquè és a tot arreu, hi ha moltes coses que no entén de nosaltres, i això fa que ens contempli des de fa anys amb una barreja de curiositat i pena que l’entendreix i l’obsessiona. Això si, sense deixar de fer la seva feina amb professionalitat esfereïdora.

Potser nosaltres tampoc l’entenem a ella. No som conscients de que si ella no existís, allò que pot semblar una situació idíl·lica, es convertiria en un malson etern per a la societat: famílies, administracions públiques i negocis es tornarien bojos intentant mantenir l’ordre, alterat per el caos de la vida eterna.

El mestre Saramago aconsegueix polir la incomprensió dels esser humans cap a la mort i de la mort cap a nosaltres en un relat que barreja la ironia, la tendresa i la crítica social com només ell sap fer-ho. Així, sense punts, sense guions i omplint les pàgines de lletres, deixant clar que el conte que t’explica, pot haver passat o no, però en tot cas, és necessari explicar-ho per a desitjar que no passi.

Gràcies mestre, un plaer llegir-lo.