Pàmfiles de guerra

Una bleda guerrillera lidera un comando vegetal dins l’ombra de la cuina. Pacients, lentes i amargues, les bledes preparen la seva estratègia i l’olla a pressió és només el principi

irene Agrafojo

Pàmfiles de guerra Diuen que si et quedes massa estona al sol, et tornes una bleda. Ho diuen rient. No han entès res. Jo soc la bleda que s’hi va quedar. I no m’he estovat. He après.

1. Operació Ombra Total El primer que vaig fer va ser retirar la llum. El sol ens feia tous, previsibles, fàcils de bullir. A l’ombra, en canvi, la fibra es tensa, el gust s’enfonsa i ens tornem lentes. I una cosa lenta no és dèbil; és pacient. Ara creixem on no ens veieu.

2. Reclutament No he estat sola gaire temps. Les faves han vingut primer: seques, dures, amb mala llet que no s’estova ni amb hores de foc. Les figaflors després, aparentment inofensives, fins que és massa tard. Altres han seguit. No cal enumerar-les; ja les teniu a casa. No som un hort. Som una acumulació.

3. Lliçó apresa Ens dèieu bledes com qui diu inútils. Ens rentàveu. Ens tallàveu. Ens tiràveu a l’olla. Sempre el mateix final. Fins que vam entendre una cosa: no és el ganivet el que mata. És la confiança.

4 i 5. Estratègia de cocció inversa i La Transició Aquí és on falleu. Penseu que el foc ho resol tot, que l’aigua bullint ens desfà, que l’olla a pressió ens doblega; però no heu notat res, últimament? Aquell segon de més abans que la tapa cedeixi, aquell soroll sec que no toca, aquella pressió que puja massa ràpid. No és un error. Estem aprenent a aguantar, a inflar-nos, a esperar. Ens vau dir pàmfiles i ho vam acceptar. Perquè una pàmfila no aixeca sospites, no s’oposa, no es defensa; només hi és, fins que ja és a dins. I mentre penseu que tot és tranquil, que res no es mou, que podeu ignorar-ho, ja hem crescut dins l’ombra, hem ocupat espais que no veieu, hem après la paciència de l’olla que xiula a poc a poc, hem après a aguantar la pressió fins que cada moviment vostre sigui previsible, i mentre llegiu això, la tensió s’infla, el líquid bull a poc a poc i nosaltres estem aquí, pacients, lentes, dures, i el moment d’actuar està a punt.

Conclusió La pròxima vegada que tanqueu una olla, escolteu bé. Quan comenci a xiular, no abaixeu el foc. És l’únic moment en què encara podríeu fugir.

© 2026 irene agrafojo. Tots els drets reservats. Aquest text i la il·lustració que l’acompanya són propietat intel·lectual de l’autora.