Dèries

Una dèria és una cosa personal. Cadascú té la seva particular. I encara que dues persones tinguin la mateixa, segur que la veuen i l’entenen de manera diferent.

Les dèries són totes respectables, inqualificables i inqüestionables. Poden ser de tota la vida o sobrevingudes per circumstàncies d'aquesta mateixa vida. D'anar i tornar o fixes.

Reconèixer una dèria en un amic, conegut o saludat ens fa ser benèvol o, directament, ni ens hi acostem quan està en plena activitat.

No fa gaire vaig ser conscient d'una d'aquestes dèries en una coneguda. Val a dir que sempre m’havia semblat emprenyadora aquella conducta però, vet ací, aquell matí ho vaig veure clar: a ella li agradava fer allò cada cop que en tenia oportunitat i a mi m’agradava fer una altra cosa a poc que ho tingués aprop.

‘És la seva dèria’, vaig pensar, ‘igual que tu (jo) tens la teva’, continuava monologant. ‘Quina diferència hi ha?’.

Cap. Cap ni una. Ara, quan m’hi trobo al mig, en plena activitat, espero a que passi el moment pensant en la meva dèria i quan en podré gaudir.