D’una perduda inscripció àrab de Santa Àgueda (a tall d’hipòtesi)

La Menorca andalusina no es caracteritza justament per l’abundància de textos escrits en suports durs. Malgrat l’alfabetització derivada de la pràctica religiosa, l’esplendor literària de l’època de l’arrais Saïd Ibn Ḥakam (1234–1282) va ser una cosa de l’elit i dels intel·lectuals que aixoplugaren. Tret d’unes poques làpides i d’uns petits amulets alcorànics, és ben minsa la deixa escrita conservada en la mateixa illa. Per això mateix cada detall és tan important.

La primera menció a una inscripció àrab de Menorca, justament fa referència a una que no s’ha pogut llegir mai. Es tractaria d’una text aparentment en àrab observat per John Armstrong (1758–1843) a Santa Àgueda. Ningú, però, l’ha poguda tornar a veure. Vet aquí la minsa menció que en fa l’autor britànic en la seva ben coneguda The history of the island of Minorca (Armstrong 1752, p. 57):

John Armstrong, The history of the island of Minorca, 1752, p. 57.

I could not here discover any vestigia of the Romans, wherefore it is that I say this fortress was the work of the Moors (which History likewise confirms) and there is an ancient inscription over the door of a tower, almost defaced by time, which, so far as it is legible, appears to be of the Arabic character.

És a dir, en bell catalanesc: «No hi vaig poder trobar cap romanalla dels romans, motiu pel qual dic que la fortalesa va ser obra dels moros (com la Història així mateix confirma), i hi ha una antiga inscripció damunt de la porta d’una torre, gairebé esborrada pel temps, que, fins on es pot llegir, sembla ser en escriptura àrab».

Després d’Armstrong, qui va lloar entusiàsticament el paisatge que li oferia Santa Àgueda, no hi ha hagut cap menció a aquesta inscripció de què l’erosió ens deu haver privat per sempre més. Evidentment, la curiositat humana ens du a fer-nos una sèrie de preguntes més que pertinents. Què diria aquesta inscripció? Què se n’ha fet? Quina forma tindria i quin seria el seu material perquè, si és que no surt un dia miraculosament, el temps l’hagués feta malbé fins a fer-la desaparèixer?

Capficat en aquestes qüestions i cercant paral·lels, preferiblement del Xarq al-Andalus (literalment l’Orient d’al-Àndalus), l’àrea a què pertanyien les Illes Balears i Pitiüses, semblava que el castell de Xivert (Baix Maestrat, País València) en podia ser un de bon. De fet, amb el seu sistema constructiu i l’albacar és tot ell un bon paral·lel, no només per a Santa Àgueda, sinó també per a la resta de castells roquers de les Illes. Evidentment, açò ho he pogut saber gràcies a la feina de gent que veritablement en sap, principalment al fonamental article d’André Bazzana «Premiers éléments d’une carte archéologique du Sharq al-Andalus (Espagne orientale à l’époque musulmane)» (Archéologie médiévale 1980, 10 p. 309–331). És en aquest castell que trobam una inscripció que m’ha fet imaginar com podria ser la de Santa Àgueda: es tracta d’un text situat en la muralla feta de tàpia calicastrada amb una decoració que imita obra de carreus, encara visible, concretament, dins d’uns d’aquests falsos carreus. La inscripció, en caràcters cúfics, es conserva tan bé que permet una lectura clara: الفتح لله al-fatḥ li-llāh ‘la victòria és de Déu’. En prenc les fotografies aportades a Wikimedia (per cortesia de Falconaumanni, CC 4.0), perquè són prou bones:

Tanmateix, no sé per què no recordava que a Santa Àgueda hi havia restes de tàpies calicastrades i aquesta idea me va fugir del cap. El més fort de tot és que en tenia, de fotografiades, recentment (ja faig cadufs). Per sort, avui m’ho han recordat i confirmat n’Andreu Torres i en Bruno Parés en la seva excel·lent xerrada promoguda pel Museu de Menorca sobre l’aplicació d’innovadores tecnologies en llurs propostes de reconstrucció de la Ciutadella andalusina (Madina Minūrqa) i de la mateixa Santa Àgueda (en podeu recuperar la xerrada aquí). En paraules d’Andreu Torres (1:02:04), bo i comentant els diferents sistemes constructius trobats al jaciment: “aquesta zona de muralla, lo que podem observar també és aquesta tècnica de sa mamposteria, amb restes de s’enlluït que posaven per sobre per no mostrar –tal vegada a s’enemic– que no estava fet de tantes pedres i ses possibles debilitats que hi hauria”. Exactament el que tenim a Xivert (tot i que allà amb un poc més d’estètica).

Restes de l’enlluïment a la murada de Santa àgueda. Fotografia feta el dimecres 26 de juliol de 2023.

Dit tot açò, pens que, a tall d’hipòtesi, la inscripció vista per Armstrong a mitjans de s. XVIII podria haver estat feta en l’enlluïment de la torre que esmenta (que ni tan sols sabem quina és, tot i que afirma que tenia porta), la qual cosa explicaria per què ja la va trobar en males condicions i perquè, dos segles i mig després no s’ha pogut tornar a observar. Tant de bo m’equivoqui i un dia hom la trobi inscrita en un material més resistent i que un arabista hi pugui llegir qualque dada que ara ens manca. Tant de bo.

Restes de l’enlluïment a la murada de Santa àgueda. Fotografia feta el dimecres 26 de juliol de 2023.