El creixement del canvi #328/366

Els canvis i les transformacions provoquen, entre moltes coses, por. Quan la superem, a més de créixer per tot el que ens aporta el mateix canvi i transformació, també creixem per haver superat un estat de paràlisi i de por. Una cosa va lligada amb l’altra. Per tant, hem de ser valents i veure que la paràlisi és la porta allò nou que vindrà. Hem ser capaços de liderar els propis trajectes vitals més enllà de les pors que apareguin, ja que el canvi i transformació a diferents nivells és immesament ric.

Apostem per créixer amb i en el canvi i la transformació. Responsabilitzar-nos de que succeeixi en nosaltres i amb els altres, ja que aquesta mateixa responsabilitat i la capacitat de ser protagonista de tot allò que visc i conforma la meva Vida és la clau a la tan anhelada llibertat. Només hem de decidir si la volem agafar per obrir-hi la porta o no.

Una diferència transcendent. Un cobard és la persona que s’atura amb la por. Una persona valenta també té por, però segueix malgrat la por. Aquesta diferència cal tenir-la molt present, ja que totes dues tenen por però una és capaç de caminar i l’altra està paralitzada.

Què decidim?