Espaisensetemps

El temps NO existeix per mi. El temps no m’influeix perquè no m’aporta RES.

En un món on sembla que tot ve condicionat pel temps, sembla impossible deixar de pensar-hi. Ens organitzem cada dia per horaris i terminis fixes que ens condicionen l’estona que estem a cada espai. Com si cada segon sigués un recordatori per marxar. I si vivim sense temps?

Em vull quedar només amb els espais; casa meva, el bar on quedo amb els amics, el meu món interior… Aquest últim és l’únic lloc sense temps que em queda, una trinxera que es resisteix a la immediatesa. He de protegir-lo perquè no hi arribin els rellotges, doncs que aquests siguin el símbol més representatiu del temps, vol dir que amb el seu pas només clava agulles.

Potser és això el que ens volia dir Salvador Dalí; els homes temem la capacitat de desfer el temps, per això hem deixat el món en mans de Cronos.

‘La persistència de la memòria’ — Salvador Dalí (1931)