‘Cròniques de la veritat oculta’, de Pere Calders

Un clàssic a contracorrent que demostra que la fantasia tenia molt a dir en la postguerra espanyola

Després d’assistir a una representació teatral d’Antaviana, llur directora i companya de feina a l’institut, em recomanà aquesta col·lecció de trenta-i-un relats breus, que Pere Calders va escriure en l’exili, entre els anys trenta i quaranta del segle passat, assegurant-me que era una bona tria per iniciar-se en l’obra d’aquest escriptor clàssic de la literatura catalana.

Malgrat haver tingut el volum un parell de mesos a ca meva, en realitat l’he llegit en poc més d’una setmana, la darrera del curs. Ara mateix hauria obrat de forma diferent, espaiant la lectura, perquè crec n’hauria gaudit més.

Aquesta edició, de Grup 62, inclou materials complementaris dissenyats per treballar el text amb l’alumnat de secundària i batxillerat

Cròniques de la veritat oculta ha estat tot un descobriment sorprenent. En una postguerra trista, dominada pel realisme social, Pere Calders optà per cultivar la fantasia com a eina de comentari i crítica de l’actualitat. La seva interpretació d’aquest gènere, que de vegades recorda al realisme màgic, beu de l’absurd, la ironia i l’humor, una mescla que, vuitanta anys després, encara funciona la mar de bé. De la lectura dels relats ens podem fer la idea d’un Calders provocador, salvatge, i iconoclasta, el qual aprofita el gènere fantàstic per qüestionar elements del sistema establert, com ara les seves convencions socials i morals.

Pere Calders

Aquests relats sovint no s’acomoden a la convenció narrativa de plantejament, nus i desenllaç, sinó que molts d’ells se’ns presenten com a anècdotes i, en alguns casos, he trobat les seves resolucions desconcertants i poc satisfactòries. Per altra banda, he trobat dins del recull molt pocs exemples de relats memorables. Tot i això, aquestes històries estan prou ben escrites i són tan divertides i esbojarrades, com per tornar-hi en el futur i gaudir-ne, només que en petites dosis, com un bon licor espirituós.

També et pot interessar:

[embed]‘Dolça a la torre de fang’, d’Antoni Veciana Un relat fascinant on realitat i imaginació s’encavalquenpapelenblanco.com

[embed]‘Benvolgut Jaume’, d’Enric Herce Bogeria, intel·lectualisme i humor embolcats en fantasia i ficció especulativapapelenblanco.com

[embed]‘Tàndems fantàstics’, de diferents autors A mi me’n donaven dos!papelenblanco.com