La banca ètica (i II)

La primera impressió que un pot tenir en escoltar l’expressió “Banca Ètica” és la d’haver-se topat amb un exemplar d’oxímoron, aquest curiós animal de la família de les figures literàries que consisteix a unir dos conceptes oposats en una sola expressió, com els indiscutibles “Intel·ligència militar” o “Seguretat nuclear”. Però resulta que aquesta aparent contradicció no ho és tant en realitat.

La banca ètica és un subconjunt dins del més ampli món de les finances ètiques que està format per diferents tipus d’entitats. Aquestes tenen en comú que, a l’hora de concedir un préstec o invertir en un projecte, no és només la rendibilitat econòmica el factor que determina la seva participació sinó que també ho és la rendibilitat social. És a dir, només es consideren iniciatives que resultin en un benefici per a les persones o el medi ambient.

Com es decideix què és èticament acceptable i què no ho és? Aquestes entitats solen tenir una sèrie de criteris tant negatius com positius que s’apliquen als projectes i a les organitzacions sol·licitants. Els criteris negatius indiquen en quins sectors o comportaments no es pot col·laborar: indústria armamentista, explotació laboral, tabaqueres, etc. Els criteris positius obliguen, a més, a una certa orientació que sigui beneficiosa per a la societat: creació d’ocupació, ajuda a minories, promoció cultural, etc. En les finances ètiques és de vital importància la transparència, per això la informació sobre la destinació dels fons de l’entitat sol ser fàcilment accessible, cosa que contrasta amb els obscurs laberints pels quals es mou la banca convencional.

Si volem que els nostres diners pensin com nosaltres, tenim diverses opcions financeres de les que podem formar part. Parlant de l’Estat Espanyol, la bona notícia és que Triodos Bank ens ofereix tots els serveis necessaris per oblidar-nos ja mateix i totalment de la banca convencional (si parlem del que és realment necessari, i no per exemple de plans de pensions o similars). En aquest banc podem contractar comptes corrents, dipòsits i una targeta de dèbit amb la qual podem treure diners sense comissió des de qualsevol caixer de la xarxa Servired. Triodos Bank va ser fundat fa 31 anys a Holanda i va arribar a Espanya el 2004. A més d’aquests dos països, té sucursals a Bèlgica, Regne Unit i Alemanya. És impressionant consultar la secció sobre transparència a la seva pàgina web, on apareixen tots els projectes finançats. Algú coneix alguna cosa així en altres tipus de bancs?

Hi ha moltes altres entitats però parlaré només de tres més. La Fundació Fiare, la qual ofereix diversos dipòsits d’estalvi, va ser fundada el 2003 i es recolza en l’entitat italiana Banca Popolare Etica. També és increïble el seu apartat de transparència, que detalla cada euro invertit. A la cooperativa Coop57 es pot dipositar un mínim de 300 euros recuperables amb un interès al cap d’un any. En realitzar el dipòsit s’entra a formar part de la cooperativa com a soci, de manera que s’adquireix poder de decisió en les seves assemblees. Finalment, la internacional Oikocredit està centrada en projectes d’ajuda al desenvolupament. Encara que d’origen religiós, aquest és un factor que no es té en compte a l’hora de prendre les decisions econòmiques.

N’hi ha moltes més i per a tots els gustos. Grans i petites. Centrades en inversions per a projectes locals, en microcrèdits per al desenvolupament, amb especial sensibilitat pel medi ambient… Com no acabaria mai, acabo d’obrir aquesta pàgina a la Viquipèdia amb una comparativa sobre les finances ètiques a Espanya, amb la idea que poc a poc es vagi completant. El primer pas és la informació, després hem de desenvolupar la convicció per, finalment, accionar un canvi en la nostra vida financera.